Ranolazina

La nostra empresa
La companyia, ubicada al parc industrial de Yanhai, de les zones industrials farmacèutiques més grans de la Xina, recopila una superfície de 35 hectàrees. A través dels seus tres segments de productes-guaiacol derivats, derivats d’epichlorohidrina i media de contrast de iode-HAIZHOU Pharm ofereix una cartera de productes i serveis a nivell mundial, inclosos ingredients farmacèutics actius (API), intermediaris, productes químics fins i serveis de fabricació personalitzats.

Servei GMP
Amb l’equip de projecte de fabricació de contractes professionals i tallers multifuncionals, la companyia està en cooperació a llarg termini amb famoses empreses farmacèutiques mundials, proporcionant servei de contracte tant en condicions de GMP com en cap GMP.

Certificacions
Haizhou Pharm és ISO9001/14001 i OHSAS18001 aprovat i la filosofia de gestió ISO/OHSAS en el procés sencer de la companyia.

Solucions de contractes professionals
Amb l’equip de projecte de fabricació de contractes professionals i tallers multifuncionals, la companyia està en cooperació a llarg termini amb famoses empreses farmacèutiques mundials, proporcionant servei de contracte tant en condicions de GMP com en cap GMP.

La ranolazina és un medicament farmacèutic utilitzat principalment per tractar l’angina crònica, una malaltia caracteritzada pel dolor al pit a causa del flux sanguini reduït al cor. Es comercialitza sota el nom comercial Ranexa i pertany a una classe de medicaments coneguts com a medicaments anti-anginals. La ranolazina es distingeix dels tractaments tradicionals de l’angina, com els nitrats i els beta-bloquejadors, a través del seu mecanisme d’acció únic. El fàrmac ha obtingut una atenció important a causa de la seva efectivitat en la gestió dels símptomes de l’angina, fins i tot en pacients que no responen bé a les teràpies estàndard. La investigació sobre Ranolazine continua, amb estudis que avaluen els seus beneficis potencials en altres condicions cardiovasculars i el seu perfil de seguretat a llarg termini.

El mecanisme d’acció de la ranolazina és diferent d’altres medicaments anti-anginals. En lloc d’afectar directament la freqüència cardíaca o la pressió arterial, la ranolazina exerceix els seus efectes terapèutics a nivell cel·lular. Concretament, el fàrmac inhibeix la fase tardana del corrent de sodi interior (INA) en els miocits cardíacs. Aquesta inhibició redueix la sobrecàrrega de calci induïda per sodi a les cèl·lules, disminuint així la isquèmia del miocardi, que és la causa principal de l’angina. En prevenir l’acumulació de calci, la ranolazina ajuda a millorar l’eficiència del múscul cardíac sense els efectes cardiovasculars negatius sovint vistos amb altres tractaments amb angina, com la bradicàrdia, la hipotensió o les arítmies. Aquesta acció única fa que la ranolazina sigui una opció valuosa per als pacients que no han aconseguit un alleujament suficient dels medicaments anti-anginals tradicionals.

La ranolazina s’administra normalment per via oral en forma de comprimits d’alliberament estès. El règim de dosificació estàndard comença amb 500 mg preses dues vegades al dia, cosa que es pot augmentar fins a un màxim de 1000 mg dues vegades al dia, segons la resposta i la tolerància del pacient. És important tenir en compte que la ranolazina s’ha de prendre de forma coherent, ja sigui amb o sense menjar, per mantenir els nivells de drogues estables al torrent sanguini. L’aparició de l’acció per a la ranolazina és gradual, sovint requereix unes hores per començar a alleujar els símptomes de l’angina. És possible que els efectes terapèutics complets no siguin evidents fins que el pacient hagi estat durant la medicació durant un període de temps, de vegades diverses setmanes. Per tant, se li recomana als pacients que segueixin de prop les instruccions del proveïdor sanitari i que no suspenguin bruscament la medicació, ja que això podria precipitar un retorn dels símptomes de l’angina.

Com tots els medicaments, la ranolazina està associada a diversos efectes secundaris potencials. Els efectes adversos més comunament reportats inclouen marejos, mal de cap, restrenyiment i nàusees. Aquests efectes secundaris són generalment lleu a moderats de gravetat i tendeixen a disminuir amb el pas del temps a mesura que el cos del pacient s’ajusta a la medicació. Tot i això, es poden produir efectes secundaris més greus, tot i que són menys freqüents. Aquests inclouen la prolongació de QT, una condició que afecta l’activitat elèctrica del cor i pot provocar arítmies greus. A causa d’aquest risc, la ranolazina està contraindicada en pacients amb prolongació de l’interval QT preexistents o en aquells que prenen altres medicaments coneguts per allargar l’interval QT. Addicionalment, la ranolazina s’ha d’utilitzar amb precaució en pacients amb deteriorament hepàtic greu perquè el fàrmac és metabolitzat pel fetge. Els pacients amb deteriorament renal també s’han de controlar de prop, ja que la disminució de la funció renal pot afectar la depuració del fàrmac del cos.

La ranolazina pot interactuar amb diversos medicaments, cosa que pot influir en la seva efectivitat i perfil de seguretat. Sobretot, la ranolazina és metabolitzada per l’enzim hepàtic CYP3A i en menor mesura per CYP2D6. Per tant, els fàrmacs que inhibeixen o indueixen aquests enzims poden alterar les concentracions plasmàtiques de Ranolazine. Per exemple, els forts inhibidors de CYP3A com el cetoconazol, la claritromicina i certs inhibidors de proteases poden augmentar significativament els nivells de ranolazina, augmentant el risc d’efectes adversos com la prolongació de QT. Per la seva banda, els inductors de CYP3A com la rifampina i el fenobarbital poden reduir l'eficàcia de la ranolazina disminuint la seva concentració plasmàtica. Addicionalment, la ranolazina pot augmentar els nivells de plasma d’altres fàrmacs que són metabolitzats per CYP3A, com la simvastatina i alguns immunosupressors, necessitant ajustaments de dosi acurats i un seguiment. Altres medicaments que poden interactuar amb la ranolazina inclouen certs antiarrítmics i antipsicòtics, destacant la importància d’una revisió de medicaments exhaustiva pels proveïdors sanitaris abans d’iniciar la teràpia amb ranolazina.

Marisa Monoteràpia L'avaluació de la ranolazina en un assaig d'angina estable va ser un estudi de resposta a la dosi que va mostrar dosis creixents de durada de l'exercici augmentada per Razonalina en 94, 103 i 116 segons.

Carisa va avaluar la ranolazina més el tractament anti-anginal contra el placebo més el tractament anti-anginal. Els pacients tractats amb ranolazina tenien una durada de l’exercici significativament millor: una NCRease en 115 segons de la línia de base vers 91 segons en grup placebo, el temps a l’aparició de l’angina i menys atacs d’angina.

Erica va avaluar la ranolazina més l'amlodipina només contra l'amlodipina. El consum setmanal de nitrats d’acció curta va ser significativament menor en pacients que van rebre ranolazina més amlodipina contra amlodipina solament.

L’eficiència metabòlica de Merlin-timi amb ranolazina per menys isquèmia en síndromes coronàries agudes de l’elevació no ST va comparar el tractament a llarg termini amb la ranolazina d’alliberament estès amb placebo, a la part superior de la teràpia estàndard, per a un tractament agut i a llarg termini de pacients amb ACS no eliminades. Tot i que la mort cardiovascular, l’infart de miocardi o la isquèmia recurrent severa no es van demostrar millor amb la ronalazina, el component individual de la isquèmia recurrent es va reduir significativament per ranolazina - demostrat com a segur.

Pel que fa als mecanismes de ranolazina, l’activació reduïda del miofilament diastòlic és un mecanisme de ranolazina que s’ha demostrat: aquesta acció s’aconsegueix a nivells terapèutics que s’han determinat a 375-750 mg dues vegades al dia, mitjançant la inhibició del corrent de Na+ tardà cardíac (INA+) i la reducció de la superació de Ca 2+. La cinètica creuada dels cardiomiòcits es millora com a resultat i, per tant, assumint una disfunció prodiastòlica.

Alguns investigadors creuen que el resultat net de l’activació del miofilament diastòlic reduït és el consum reduït d’oxigen i la reducció de la tensió de la paret, millorant així el flux sanguini microvascular, però el seu valor pel que fa al seu mecanisme antianginal i anti-isquèmic continua sent especulatiu. Addicionalment, s'ha trobat que la ranolazina inhibeix el corrent IKR, que és el que podria explicar els seus efectes electrofisiològics.

La ranolazina també perllonga el qtc-interval, però redueix la repolarització en el tipus -3 long-qt-sintonge. Tanmateix, no està indicat per tractar pacients amb arítmies cardíaques ni per disminuir l’hemoglobina A1C en pacients diabètics. També es va confirmar no promoure la mort sobtada en pacients amb síndrome de QT llarga. La ranolazina s'utilitza avui en la seva formulació d'alliberament estès.